Introducció a la teoria del disseny i l'art

Iñaki Ábalos:

 

Doctor Arquitecte per l’ETSAM va fundar el 1985 amb Juan Herreros,

l’estudi Ábalos & Herreros.

Des de 1992 és professor titular del “Departament de Projectes Arquitectònics de l’ETSAM” i des del 2002, Catedràtic d’Arquitectura del Paisatge del “Departament de Projectes Arquitectònics” del mateix centre.

Ha estat membre del Consell de Redacció de la revista "Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Madrid" i professor visitant de la Universitat de Columbia (Nova York), l’Escola d’Arquitectura de Lausana i la Universitat de Princeton (Nova Jersey).

Reconegut internacionalment, ha rebut un gran nombre de premis per la seva tasca arquitectònica. Entre les seves publicacions més conegudes cal citar "Le Corbusier. Gratacels (1988)." "Tècnica i Arquitectura a la Ciutat Contemporània. 1950-1990 (1992)," "Exit (1994)", "Els Afores: 6 Assajos sobre la Condició Metropolitana (1995)," "Àrees d’Impunitat (1997)," i "La Bona Vida (2001)."

 

 

VOCABULARI

 

- Ortodòxia (25): concepte d’arquitectura moderna o arquitectura contemporània estilística i no cronològica, es va caracteritzar per la simplificació de les formes, l’absència d’ornament i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica.

 

- Immanència (103): Unió essencial i inseparable per naturalesa.

 

- Holístic (108): (Holisme): doctrina que concep cada realitat com un tot diferent a la suma de totes les parts que la composen.

 

- Moralitat calvinista (131): Sistema teològic protestant que posa èmfasis a l’autoritat del Déu sobre totes les coses. Modèstia.

 

- Epojé husserlià (149): Canvi d’actitud respecte al coneixement, a les teories existents i, fins i tot, a la mateixa realitat.

 

- Fenomènic (150): Subjecte que coneix les coses , no com realment són, sinó com som les captem segons el nostre sistema cognitiu.

 

- Arborescent (192): amb característiques semblants a les d’un arbre.

 

- Diafanitat (238): Propietat d’un cos de deixar passar la llum gairebé íntegrament.

 

 

1. Ábalos parla de 2 maneres d’entendre i viure la casa : manera positivista i manera fenomenològica. Quines són les característiques formals de la primera casa i quines les de la segona casa (material, distribució, circulació, objectes, usos, etc…)? Selecciona-ho per tot el text.

 

- CASA POSITIVISTA: La distribució de la casa positivista és aquella moderna i busca ser funcional, és a dir, que preval aquesta funció sobre l’estètica, té en compte l’aprofitament de l’espai: la senyora Arpel orgullosament explica a les seves veïnes “es muy práctico, todo se comunica […] Las habitaciones están bien orientadas, todas dan al jardín” i presumeix de la seva cuina pseudorobotizada (205-207). En l’espai modern hi ha una desprivatització de la intimitat, la casa està entesa com a cèl·lula organisme, tot està ordenat en un sentit lògic, s’annul·la tot allò privat i hi ha una constant vigilància i exposició (243-253). Aquesta casa busca trencar amb tot allò del passat (ja que està pensada en la modernitat, el futur) i per això és construida i decorada exclusivament amb materials moderns, nous i industrials (276-281). Busca els blancs i la geometria per donar pulcritud i lluminositat als espais, que en sí mateixos són poc densos (289-296) també hi juga un paper important el vidre per ajudar a trobar aquestes característiques (299-231).

 

- CASA FENOMENOLÒGICA: En contraposició al positivisme i a l’afany per anar cap al progrés i el futur hi ha la casa fenomenològica. Aquesta casa busca tot allò sensorial i és aliena a la industrialització. És una casa personalitzada, “més humana” i informal (207). Per tant, és de materials naturals i  de formigó. També hi tenen cabuda elements antics i del passat. Permet la intimitat.

 

 

2. Ábalos diu que positivisme i fenomenologia són 2 maneres de viure i de ser que configuren 2 tipus de societat diferents. Selecciona de tot el text les característiques de la manera de ser i viure de la família positivista i de la família fenomenològica.

 

Durant tot el text, Ábalos utilitza la película “Mon Oncle” de Tati per diferenciar i comparar la família Arpel (casa positivista) i la vida de Monsieur Hulot (casa fenomenològica). Veiem així la relació ”estètica” i ”simbòlica” de cada casa amb les respectives personalitats dels que les habiten.

Monsieur Hulot habita d’una manera “fantàstica”, en un laberint i no en una línia de progrés, és diferent, natural i autònom, mira el món com un nen, amb curiositat envers a tot (144-151). Contraposat a ell, l’estil de vida de la família Arpel és “el model” moral de la unidireccionalitat, de la felicitat col·lectiva a través de la massificació d’objectes. S’entreguen a la industrialització i a la submissió de l’individu en la unitat per avançar cap al futur, el nou món (129-140).

 

 

3. Creus que Ábalos es decanta per ser partidari d’alguna d’aquestes dues opcions de casa? Justifica-ho.

 

Ábalos no deixa clar quin posicionament té respecte als dos models de casa sinó que ens diu que possiblement ens sentiriem més identificats amb aquest nen observador (468-469). Simplement ens dóna a entendre que naixem en un món on ens fascinem per allò que ens ha fet ser qui sóm i ens ensenya a viure, com ell anomena, “la tradició” (483): Estem educats en el positivisme, la nostra normativa està feta amb mentalitat positivista.