Introducció a la teoria del disseny i l'art

Plató

(ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC)

 

Va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. 

El seu treball més important va ser "La República" (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el "Timeu" esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.

 

 

VOCABULARI

 

- Ditirambo (553): En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.

 

- Coerció: Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d'obligar-la a actuar d'una manera determinada.

 

- Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa.

 

 

1. Quina diferència hi ha entre preguntar-se què és una cosa bella i preguntar-se què és allò bell en si mateix?

 

Un objecte bell pot ser qualsevol cosa que ens pugui agradar, des d'una donzella (336) fins a una vulgar olla (372) ententent com a bellesa la del propi objecte, ja que un cop el comparem amb un altre cosa aquest pot passar a ser lleig (399-407) provocant que la definició de cosa bella perdi sentit.

Això ens porta al concepte "bell en sí mateix", que significa que la bellesa només té sentit si hi ha alguna cosa que li doni sentit a què ho sigui (348-351, que la bellesa és sempre bellesa en sí mateixa encara que passi el temps (570) i ho és per tothom (509-513).

 

 

2. Sòcrates diu que la bellesa podria ser allò adequat: com es podria definir “allò adequat”? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa?

 

"Allò adequat" es defineix quan les coses fan la funció per la qual estan fetes i la fan bé, cosa que porta a Sòcrates i Hípies altre cop la bellesa (467-468).

És a dir, "allò adequat" és allò "bell en sí mateix". Un cop arribada a aquesta conclusió però, s'adonen que un objecte més bell per característiques ho és menys que un objecte quan aquest últim cumpleix millor una funció (l'exemple de les culleres d'or i de fusta de les línies 478-487).

Sòcrates, però, s'adona que aquesta no és la definició de bellesa que estan buscant, perquè aquesta bellesa és enganyosa i confusa, ja que aparenta una cosa que no és (669-681).

 

 

3. Sòcrates diu que la bellesa podria ser allò útil: com es podria definir “allò útil”? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa?

 

A les línies 713-718 Sòcrates reflexiona sobre què és "allò útil" arribant a la conclusió que "allò útil" és bell perquè cumpleix la funció de la seva naturalesa, i que contràriament diem que una cosa és lletja quan "no serveix per res", és a dir, quan "no és útil". Aquesta definició de bell s'enfonsa quan surt el concepte de poder (731): Quan algú té poder (tothom vol poder, per tant és bellesa) és savi i ser savi és molt útil (per tant el poder és útil), però el poder es pot fer servir per fer el mal (757-758) perquè els homes erren per naturalesa. Per tant, el poder havia de ser lleig, i en conseqüència "allò útil" no pot ser bell (757-760).

 

 

4. Sòcrates diu que la bellesa podria ser el plaer dels sentits: com es podria definir “allò plaent sensorialment”? Quines objeccions troba Sòcrates a aquesta definició de bellesa?

 

Aicher diu que la segona modernitat està massa condicionada per la indústria (està establerta d'entrada) (218). Dubta sobre la vericitat de les afirmacions i idees que tenen varis artistes sobre la forma (fredor de les línies horitzontals i calidesa de les verticals com anomena a la línia 87, per exemple).

Durant el text s'observa la seva afinitat cap a la tercera modernitat, així que ja dóna a entendre que per a ell a la segona modernitat li falta donar més èmfasi a l'ús i la funció.

 

 

5. Finalment, quina és la resposta de Sòcrates respecte què sigui allò bell?

 

Amb la frase més famosa de Sòcrates: "Jo només sé que no sé res" podem concluir també aquest diàleg, ja que arriben a la conclusió que no es pot parlar de bellesa perquè no se sap què és. S'adonen de la importància i el sentit que té el proverbi "Lo bello es difícil" (1191) i conclouen així el debat en el mateix punt on comença, en la ignorància de què és allò bell.