Introducció a la teoria del disseny i l'art

José Ortega y Gasset:

(Madrid 1883 - Madrid 1955)

 

Filòsof i assatgista, exponent principal de la teoria del perspectivisme i la raó vital (raciovitalisme) i històrica, situat en el moviment del Noucentisme. Com a conseqüència de què el seu avi havia creat el diari "El Imparcial", Ortega y Gasset neix i creix en un ambient culte i proper a la política i al periodisme. Estudia a Bilbao i, més endavant, marxa a Alemanya a fer diversos estudis (Berlin, Leipzig…) Tornarà a Espanya i entrarà a ser professor a la Universitat Central, després d’haver estat uns anys ensenyant lògica, psicologia i ètica a l’Escola Superior de Magisteri de Madrid. Va ser un personatge molt rellevant a la filosofia espanyola, per la manera en que escrivia i la quantitat de seguidors que va arribar a tenir, l’havien arribat a anomenar el nuevo Quijote.

 

 

VOCABULARI

 

- Constreñir (142): obligar a una persona a que faci una determinada cosa.

 

- Escaramuza (150) : Baralla o discusió de poca importància.

 

- Perogrullada (188): Afirmació de quelcom tan ximple que resulta massa obvi

 

- Obnubilación (763): Visió borrosa dels objectes

 

- Extenuación (763): Esgotament

 

- Hordas (854): Comunitat nòmada sense domicili estable

 

- Holgura (943): Amplitud.

 

 

1. Quina diferència hi ha entre escalfar i fer foc per escalfar-se, menjar i conrear la terra, córrer i construir un vehicle, aixoplugar-se i fer una barraca?

 

Ortega y Gasset afirma a la lína 209-210 que escalfar-se, alimentar-se i caminar són necessitats naturals per viure, contraposant-les a la idea de les línies 245-252, on ens diu que “Calefacción, agrcultura y fabricación de carros […] supone en el ser humano una capacidad que es precisamente lo que le falta al animal […] no es inteligencia lo que le falta, sinó el ser capaz de desprenderse transitoriamente de esas urgencias vitales.”

 

 

 

2. Què significa “ensimismarse” dins la teoria de la tècnica d’Ortega i Gasset? Quina importància té?

 

“Ocuparse en cosas que no son directa e inmediatamente atender a los imperativos o necesitades de su circumstancia […] inventa y ejecuta ese segundo repertorio de actos: hace fuego, hace una casa, cultiva el campo y arma el automovil” (283-286). Això vol dir que l’home s’allunya dels instins bàsics naturals per satisfer necessitats superflues.

 

 

 

3. L’ésser humà amb la seva tècnica busca independitzar-se de l’entorn, no ser esclau de la seva circumstància. Indica amb alguns exemples activitats tècniques amb les que hagi aconseguit aquest propòsit.

 

Activitats tècniques: fer foc, construir un edifici, fer agricultura (228), navegar, volar, parlar mitjançant el telèfon, la radiocomunicació (505).

 

 

4. Enumera 5 necessitats que tu creguis que té l’ésser humà d’avui. Diries que són totes purament biològiques?

 

1. Menjar

2. Habitatge

3. Higiene

4. Dret a vestir-se

5. Dormir​

​

Cal destacar que no totes són necessitats biològiques, com el dret a vestir-se per exemple.

 

 

5. Ortega diu que les persones no només volen estar en el món, sinó que volen “estar bé”. Què vol dir amb això?

 

“El hombre no tiene empeño alguno por estar en el mundo. En lo que tiene empeño es en estar bien, sólo esto le parece necesario y todo lo demás es necesidad sólo en la medida en que haga posible el bienestar. Por lo tanto, para el hombre sólo es necesario lo objetivamente superfluo.” (385-388)

Ortega i Gasset es refereix amb això a que l’home ha sobreposat les necessitats modernes a les necessitats bàsiques i naturals.

 

 

6. “La tècnica és la producció d’allò superflu”. Explica el sentit d’aquesta frase.

 

A la línia 295 Ortega i Gasset esmenta que “De donde resulta que estos actos modifican o reforman la circunstancia o naturaleza, logrando que en ella haya lo que no hay.” Això vol dir que es refereix a la tècnica com al conjunt de noves necessitats que es generen en l’home i no en els animals.

 

 

7. Què vol dir que la finalitat de la tècnica és fer possible el “programa humà”?

 

Significa que l’home ha d’aconseguir mitjançant la tècnica de la qual els animals no disposen per adaptar la natura a les noves necessitats humanes no biològiques.