Frièdrich Nietzche:

(Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900)

 

Friedrich Wilhelm Nietzsche fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida.  Aquest treball va afectar profundament a generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs.

 

 

VOCABULARI

 

- Idiosincràsia (25): caràcters propis i distintius d’un individu o d’una col·lectivitat.

 

- Eleàtics (49) : Ensenyança grega de filosofia presocràtica que va triomfar els segles V i IV aC.

 

- "Feneciente" (129): Morir, expirar.

 

- "Pudibundez" (166): Pudor o vergonya molt exagerats, especialment vers temes relacionats amb el sexe.

 

 

1. Quins són els motius que dóna Nietzsche per criticar els filòsofs?

 

Nietzche com a pensador és crític en tots els àmbits possibles i una de les crítiques que fa és al que ell mateix es dedica, que és a pensar, filosofar i teoritzar, així que comença aquest text fent precisament una crítica als filòsofs. Diu que aquests són "egiptistes" és a dir, que no tenen prou en compte la temporalitat (ni la història) (25-26) ja que formulen teories "conceptos-momia" que no són més que teories que intenten aplicar a totes les èpoques i pretenent que sempre tinguin sentit, quan això només serveix per a matar la pròpia història.

També els acusa de "confondre el principi amb el di" (68) fent que ells mateixos se'ls creguin com a "valors suprems" (74) que no tenen unes bases prou sòlides per a auto-adjudicar-se aquest valor (79-80).

L'última crítica la centra a l'exclusió dels sentits com a element important dins el pensament i a l'error de donar valor només a la lògica i la raó (39-42).

Segons el seu punt de vista, culpa precisament a la raó de que molts aspectes dels sentits no es tinguin en compte (51) i diu que nosaltres mateixos som els culpables de fer-los servir malament (49-50).

 

 

2. En aquest text, Nietzsche està criticant a tots els filòsofs o només als d’alguna ideologia concreta?

 

La crítica de Nietzche va dirigida a tots els filòsofs, independentment de la seva ideologia, ja que basa la seva crítica en que ho tractin tot de forma racionalista i conceptual (86-87), així com el rebuig als sentits per part de tots els pensadors en general. Precisament als que són reacis als sentits encara els critica més (35-50).

 

 

3. Quina història és la “de un error”?

 

A partir de la idea del "món verdader" de Plató (141-144), Nietzche fa una tesi crítica sobre com aquest món s'acava convertint en una fàbula i deixa de ser real, ja que està plè de contradiccions (s'ha sobre-interpretat massa al llarg de la història) (119-120) i fins i tot el tracta d'al·lucinació moral (121). En conclusió, per a ell la idea de "món verdader" és un error que neix de la raó i que mai ha tingut sentit (86-89).

 

 

4. Com el “món verdader” acaba convertint-se en una faula?

 

Igual que totes les històries a les que tothom (o la majoria) té accés i està "mitificada", cadascú li dóna una interpretació i el sentit inicial es va perdent, així com que cada teoria s'adequaa una situació i si aquesta canvia, la teoria també perd sentit i dóna peu a la reinterpretació (perdent així el contingut).

Això passa amb el "món verdader" de Plató, lloc on a l'antiguitat només accedien els savis i virtuososi on les idees eren concebudes com estructures autònomes (141-143). Amb l'aparició del cristianisme la idea perd força i sentit (146-149) i així successivament amb el pas del temps.

 

5. Què és el nihilisme? El considera positiu Nietzsche? Perquè?

 

La resposta a la pregunta no l'he trobat al text sinó que he fet consultes externes per entendre el concepte de nihilisme.

Entenc que per Nietzche el nihilisme és una forma de vida, un tipus de filosofia moderna de la societat actual basada en la negació de valors d'una cultura pròpia, així com el plantejar-se l'existència sense factors inexistents.

Per tant, per a Nietzche el nihilisme entès d'aquesta manera és negatiu, ja que no té fonaments.

 

 

6. Es diu que Nietzsche davant de la filosofia racionalista, la idealista i la utilitarista en proposa una altre que s’anomena “vitalisme”? Ho veus en el text? On? Seguint aquest text podries definir com serà un pensament “vitalista”?

 

Sí, si definim el pensament "vitalista" com una filosofia canviant, dinàmica, biològica, temporal i que es mira la vida des d'un punt de vista més irracional, ens adonem que aquesta és en essència la filosofia de Nietzche. Totes les crítiques als filòsofs que fa (resposta a la pregunta 1) respon com a exemple clar d'aquesta visió.