Introducció a la teoria del disseny i l'art

Jean Piaget:

(Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980)

 

Jean William Fritz Piaget va ser un psicòlegexperimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills.

Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.

Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge (va experimentar amb les seves filles i les va analitzar des de petites) i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.

 

 

VOCABULARI

 

- Aferència (45): allò relacionat amb els estímuls sensitius que arriben a la mèdul·la espinal.

 

- Fortiori (85) : Amb més raó.

 

- "Coercitivas" (124): Reprimides, que reprimeixen.

 

- Contingents (193): que pot succeïr.

 

- Abstraccions reflexives (223): Quan un subjecte extreu informació de les seves pròpies accions sobre un objecte. Experimentació.

 

- Semiòtica (262): (funció semiòtica) és la representació d'alguna cosa per mitjà d'un significant i que només serveix per a tal representació. Es dóna en nens majors de dos anys.

 

- Postrera (329): Últim en una fila o sèrie.

 

- Cognoscitiva (340): que és capaç de conèixer.

 

- Epistèmic (346): Conjunt de coneixements que condicionen les formes d'entendre i interpretar el món en determinades èpoques. 

 

 

1. Quines objeccions té Piaget a les estructures concebudes pels psicòlegs de la Gestalt?

 

Piaget té vàries objeccions respecte a les lleis de la Gestalt.

Per començar, critica que sí que la psicologia del pensament general té en compte la relació entre el pensament i la lògica però només en els adults i no té en compte les característiques que té l'infant de cara a l'aprenentatge (52-57). Diu que la Gestalt és massa generalista (74-76) i que les estructures que diu aquesta que venen creades no tenen un fonament clar i raonable (85-86). El psicòleg també pensa que s'ha d'emfatitzar la importància del subjecte (80-81) i que aquest amb la seva actuació i estructuralització de la ment segons els factors externs autorregula el seu pensament, i això s'ha de tenir en compte (161-164).

Ell creu que les vivències pròpies, la memòria o les probabilitats d'ocurrència desvirtuen la teoria de la Gestalt, ja que quan som ja adults tots hem arribat a unes estructures lògiques idèntiques de forma de pensament (142-158).

En contra de la Gestalt també objecta que els mecanismes de percepció els tenim innats quan naixem i que tots veiem sempre la forma més simple i organitzem l'aprenentatge de la mateixa manera (153-158).

 

 

2. Piaget diu que una estructura no és quelcom estàtic, què vol dir amb això? Doncs si no és estàtica, com és?

 

El subjecte és el que forma l'estructura i entre aquestes estan en constant regulació, això vol dir que tots arribem a les mateixes estructures (perquè seguim els mateixos procediments d'abstraccions reflexives) (176-179) però per camins diferents i propis de cada subjecte (364).

 

 

3. Piaget afirma que només hi ha tres models de comprensió de les estructures, “preformació”, “creació contingent” i “construcció”. Explica cadascun d’ells.

 

La "preformació" és un model d'estructura tancada, estàtica, feta en totalitat i autònoma construida a partir d'una lògica. És una essència innata i eterna (200).

La "creació contingent" contempla el factor atzar i és gairebé contradictòria al terme estructura, però es crea per contextualització (197-198).

La "construcció" és el que n'extreu el propi subjecte, l'aprenentatge en sí. Es crea a partir del lligam i regulació de totes les estructures (204-207).

 

 

4. Al capítol 12 Piaget explica la gènesis de la intel·ligència: fes un esquema identificant les fases principals d’aquesta gènesi.