Introducció a la teoria del disseny i l'art

Gui Bonsiepe:

(Alemanya, 1934) 

 

Dissenyador industrial, teòric i docent del disseny.

Va estudiar i posteriorment va ensenyar a la HfG (Hochschule für Gestaltung) a Ulm, Alemanya. La HfG és considerada una progressió de la Bauhaus.

Entre 1964 i 1967, en col·laboració amb el seu col·lega argentí Tomás Maldonado va desenvolupar el sistema d'icones per al projecte de disseny de l'empresa italiana Olivetti i la imatge corporativa per als grans magatzems italians La Rinascente. En tancar les portes la HfG, Bonsiepe va emigrar a Xile per treballar a l'Organització Internacional del Treball, sota l'auspici de Salvador Allende.

Després del cop d'estat de 1973, Bonsiepe emigra a Argentina on segueix practicant el disseny industrial dins del marc institucional, i posteriorment, en 1981 continua el seu treball al Brasil. El 1987 es muda als Estats Units, on incursiona en el camp del Disseny d'informació, desenvolupant interfícies d'usuari humanes.

 

 

VOCABULARI

 

- Valijas: Sac de cuir per a les cartes. Maleta o cartera.

 

- Afiche: Cartell o avís exposat al públic.

 

 

1. Idea del text més ben fonamentada

 

Bonsiepe ens explica que tot es dissenya però que no tothom és dissenyador. Ens parla de la obsessió que tenen molts dissenyadors en pensar en l'objecte en sí sense tenir en compte el que ell anomena la Interfase, que és la relació entre l'objecte i l'usuari, és a dir, que un bon dissenyador a més a més de tenir en compte a l'usuari i l'utensili en sí ha de tenir en compte l'eficàcia de l'acció (tenir un judici sobre aquesta interfase) que aquest usuari té respecte l'utensili.

Quan dissenyem ens hauriem de preguntar: Com ho he de fer perquè aquest disseny cumpleixi els requisits?

 

 

2. Sentit del text en el món actual

 

Avui en dia tots tenim unes eines molt a l'abast que ens permeten dissenyar i crear (sobretot en l'àmbit de la imatge) i això fa que, com diu Bonsiepe, tothom pugui dissenyar. Per tant, en el món actual els dissenyadors i els estudiants de disseny ens hauriem de plantejar i començar a prendre amb sentit la interfase, per tal de resoldre millor els problemes d'ús que es plantegen i per trobar solucions més vàlides i poder innovar amb dissenys molt més eficaços.

 

 

EXERCICI DE LECTURA: posa 3 exemples de dissenys (de l'àmbit de la imatge, objectes funcionals i exemples espacials) per després explicar oralment a classe quina és la interfase que li correspon a cadascun. (Modificat)

 

- ÀMBIT DE LA IMATGE: 

Senyalètica d'un aeroport: la interfase seria molt àmplia ja s'ha de trobar un sistema pensant en moltes característiques diferents:

- Són llocs molt grans per tant han de ser legibles i visibles des d'aprop i des de lluny.

- Hi ha creuament d'una diversitat de cultures i idiomes enorme: hauria de tenir un sistema de codis i llenguatge al màxim de comprensible per a tots els usuaris, que poguéssin entendre on són els lavabos, les portes d'embarcament, els punts d'informació, etc...

- Hi ha usuaris que tenen molta pressa, així que hauria de ser ràpid d'entendre .

 

OBJECTES FUNCIONALS:

Un armari: 

- Serveix per guardar-hi la roba (quan no tenim vestidor), tan d'estiu com d'hivern, per tant hauria de ser un objecte gran i per estar ben dissenyat que no haguéssis de fer "el canvi d'armari" cada temporada.

- Ha de tenir calaixos tan calaixos per la roba interior però espais prou alts com perquè hi càpiga un vestit penjat.

- Per no confondre peces de roba i veure bé el seu color podria tenir algun tipus de forma que deixés entrar la llum (o tenir llum pròpia).

- Si es tracta d'un espai per a allò amb el que ens vestim, perquè no hi ha un lloc reservat per les sabates?

 

 

- ESPAIAL:

Un supermercat:

- Pot haver-hi molta gent de cop cop molt poca gent, per tan s'ha de preveure que la gent no xoqui o que alhora no estiguin massa sols per poder robar.

- És un lloc de pas en el qual la gent espera ser-hi el menys temps possible, per tant ha de ser fàcil saber on es troben els productes i com amb menys divisions millor.

- Ha de poder contenir espais per a productes molts diferents entre sí (tan des del punt de vista del tamany com de conservació).

- Pot haver-hi molta gent de cop cop molt poca gent, per tan s'ha de preveure que la gent no xoqui o que alhora no estiguin massa sols per poder robar.