Introducció a la teoria del disseny i l'art

Otl Aicher

(13 de maig de 1922, Ulm, 1 de setembre de 1991)

 

Artista alemany, va estudiar escultura a l'Akademie der Bildenden Kunste (Acadèmia de Belles Arts) de Múnich. 
Al 1953  funda a Ulm la Hochschule für Gestaltung(HFG), l'Escola Ulm,

una escola de disseny que seguia els principis de la Bauhaus i que es va convertir en un referent a Alemanya els anys 50 i 60.

Creador de la tipografia Traffic, usada a l'aeroport i al transport públic de Múnic i de la tipografia Rotis, utilitzada per moltes empreses i el metro de Bilbao. Col·laborador en el disseny de les imatges corporatives d'empreses com Braun (1956), Lufthansa (1960) i ERCO, també d'institucions i bancs com ZDF (canal de televisió alemany), Westdeutsche Landesbank, Dresdner Bank, Sparkasse, Raiffeisenbank, i Bayerische Rück.

És el creador de la mascota oficial dels Jocs Olímpics de Munic de 1972,

va ser la primera vegada que uns jocs tenien mascota, i dels pictogrames d'esports, que encara avui dia s'utilitzen arreu del món.

 

 

VOCABULARI

 

- Inveterat: Antic, arrelat.

 

- Eclecticisme: 1) Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables en ordre a formar un cos doctrinal.

2) Tendència arquitectònica desenvolupada al segle XIX que barreja elements estilístics diversos.

 

- Coerció: Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d'obligar-la a actuar d'una manera determinada.

 

- Tedi: Molèstia causada per la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa.

 

 

1. Què és la “primera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny que respongui a aquesta definició i justifica-ho.

 

Totes aquelles obres efectuades des d'una interpretació i visió tècnica i dutes a terme per tècnics formen part de la "primera modernitat" segons Otl Aicher (22). Com defineix a les línies 51 i 53 entenem al tècnic (o enginyer) com aquell que coneix les condicions econòmiques, materials i finalitats i les sap optimitzar. Fa èmfasi a aquesta optimització quan parla de l'enginyer dins l'àmbit de la construcció de màquines, prova de materials, de l'estàtica i de la cinètica (26-27)

A la primera modernitat es valoren les dimensions, les càrregues, la direcció de forces, la resistència i l'elasticitat (77-78): no negaven amb això la importància de l'estètica però tampoc la reconeixien els propis enginyers com a principi superior i determinant (119-120).

 

Exemple A

 

 

2. Què és la “segona modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny que respongui a aquesta definició i justifica-ho.

 

Si amb la primera modernitat Aicher es referia a l'obra de l'enginyer, a la segona modernitat fa referència a l'obra de l'arquitecte (23), entès aquest com a fill de l'École des Beaux-arts, pròxim a l'escultura i la pintura (24) i reflector de la seva visió d'un repertori de formes en la tècnica (48). Dit d'una altra manera, a la línia 55 ens afirma que la segona modernitat representaria la conquesta de la tècnica per l'art.

Entenc aquesta conquesta com que l'estètica d'un artista guanya sobre l'ús sol de la tècnica (57). 

Des del punt de vista formal, l'autor parla de la transparència de l'espai, l'assimetria, la divisió de les superfícies, la plasticitat, penetració, puresa de la forma i del color (78). La funció, per tant, per rellevància envers l'estètica a la segona modernitat respecte la primera (110). Quan l'estètica passa a ser un ordre superior la realitat bella ja no s'interpreta des de la cosa i la situació (119).

 

Exemple B

 

 

3. Què és la “tercera modernitat” segons Otl Aicher? Posa un exemple de disseny que respongui a aquesta definició i justifica-ho.

 

Al final del text (línies 287-291) Aicher diu que "la tercera modernidad remite a la primera" i segueix explicant-nos que en aquesta modernitat es té en compte la tècnica com a "lo correcto", però que "lo bello necesita lo correcto." És a dir, que la tècnica ha de ser utilitzada i només se'n fa un ús correcte quan se'n té coneixement pràctic i de causa (221-222).

La tercera modernitat fa referència a la formació a partir de l'ús (191), a una arquitectura requerida per ser pràctica i no monumental (181).

 

Exemple C

 

 

4. Quina crítica fa Aicher a la “segona modernitat”?

 

Aicher diu que la segona modernitat està massa condicionada per la indústria (està establerta d'entrada) (218). Dubta sobre la vericitat de les afirmacions i idees que tenen varis artistes sobre la forma (fredor de les línies horitzontals i calidesa de les verticals com anomena a la línia 87, per exemple).

Durant el text s'observa la seva afinitat cap a la tercera modernitat, així que ja dóna a entendre que per a ell a la segona modernitat li falta donar més èmfasi a l'ús i la funció.

 

 

5. L’autor defensa amb més vehemència la “tercera modernitat”. Com ho justifica?

 

L'autor es delata sobretot a les línies 280-285 quan parla de la tercera modernitat com estructures que es poden llegir, intel·ligibles, que es poden entendre i descobrir; qualitats positives complementades amb l'afirmació de que aquestes obres tenen les millors solucions possibles a les qüestions plantejades mitjançant lògica i enginy.

A més a més, abans ja havia nombrat que "allò culte és la qüotidianitat" (191), descripció que encaixa dins de la tercera modernitat.

 

 

6. Què creus que significa la frase de Walter Gropius: “la arquitectura debía ser fiel a un concepto general de si misma, y no podia degenerar en cerrajería”. (234)

 

Gropius amb aquesta afirmació es refereix a que no hem d'entendre l'arquitectura com una tècnica procedimental aplicada, sinó una disciplina que ha de tenir en compte l'estètica i la funció.

 

 

7. Finalment, segons Otl Aicher, cal tenir en compte la bellesa o no?

 

Segons l'autor una cosa és la bellesa (entesa com a optimització visual) i l'altre la tècnica (com a optimització de la pròpia tècnica), dos conceptes diferents i oposats aparentment però que han d'anar de la mà.

Entenem bellesa com a valor més usat en la segona modernitat i tècnica a la primera, així com la unió (o intenció d'unió en harmonia) d'aquests dos conceptes en la tercera modernitat, per la qual té especial gust Aicher com hem vist a la pregunta 5.

Per tant, entenc i concloc que per Aicher la bellesa es té en compte sempre dins d'allò correcte funcionalment, és a dir, que no hi ha bellesa sense funció i allò que funciona, ja és bell.